MARIA LLUÏSA SÁNCHEZ (Barcelona 1922-2021), arpista i professora d’arpa
L’oscil·lació
d’una corda polsada comença a extingir-se en el moment del seu atac, però la
bellesa de la sonoritat ja ens ha captivat, i la seva vibració es transmet als cossos
que comparteixen la mateixa freqüència, escampant així aquest moviment més
enllà dels propis límits.
Ahir
ens va deixar la Maria Lluïsa Sánchez, o la Sra. Sánchez com l’anomenàvem la
majoria, o la mare de la Marta, o l’àvia de la Clara... en qualsevol dels
casos, una vida exemplar dedicada a estimar la música, l’arpa, i les persones
del seu voltant: família, alumnes, entorn de feina i amistats. El seu testimoni
entusiasta ens acompanyarà sempre.
Maria Lluïsa Sánchez i Garcia neix a Barcelona el 4 de desembre de 1922.
Comença
els estudis d’arpa amb la seva tia Dolors Sánchez a l’edat de set anys, al
Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.
En
finalitzar els seus estudis, amb les màximes qualificacions, comença a
treballar en les orquestres del moment: Orquestra Pau Casals, Orquesta Ibérica
de Conciertos; el 1944 ingressa a la recentment creada Orquestra Municipal de
Barcelona, i ha estat la més longeva dels seus membres fundadors.
Actua
com a solista interpretant els concerts de Mozart, Debussy, Ravel, etc., i en
el trio de cambra amb Josep Maria Brotons (flauta) i Miquel Serrahima (viola).
L’any
1985 es jubila com a arpista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, i a partir
d’aleshores es dedica a l’ensenyament de l’arpa.
Presidenta
de l’Associació Catalana d’Arpistes en el període 1998-2017, sempre participa
activament en totes les activitats organitzades per l’associació. L’estiu del
2013, amb uns noranta anys d’una clarividència envejable, comparteix amb
l’alumnat del Curs d’Estiu de l’Associació Catalana d’Arpistes les seves
vivències al costat dels grans músics catalans del s. XX com Pau Casals, Eduard
Toldrà o Frederic Mompou.
Mor a Barcelona el 8 de gener de 2021, als noranta-vuit anys.
